UNA LLIÇÓ PER APRENDRE

A vegades intento imaginar-me com ha de ser la vida que porten els residents de Verdú al capdamunt del poble.

Des del Molí de Vent hi ha una vista privilegiada de la vila i de part del terme municipal. Quan està tot nevat, sobretot, és bonic de veure el poble des d’aquí dalt. Però també quan fa bon temps, especialment ara a la primavera, que amb el sol pots apreciar les diferents tonalitats del verd dels sembrats, vinyes, ametllers....

Però la vista cap enfora deu ser només una imatge temporal pels residents. El dia transcórrer majoritàriament dins l’edifici, des de l’espai personal de cadascú a la seva habitació, fins els llocs col•lectius, del menjador, les sales d’estar i de joc, o el gimnàs. Els companys i companyes de la residència, són tots nouvinguts també, i malgrat les limitacions de salut, de mobilitat i de l’edat no són excusa perquè no es procuri un ambient alegre i positiu, propiciat per les treballadores i assistents, i també per les visites dels familiars i del voluntariat.

Mentre un manté la consciència, penso que s’ha d’anar adaptant a cada nova situació de la vida. Una actitud positiva davant de les mancances de tota mena, com de salut o familiars fan viure a un mateix en pau i més tranquil•litat. Actitud que la major part dels residents tenen, i que potser nosaltres, els que encara no tenim l’edat d’anar a la residència, encara hem d’aprendre, especialment ara en aquesta època que ens hem d’estrènyer el cinturó i ens costa. Segur que els padrins i padrines de la residència ens podrien donar lliçons, perquè l’època que a ells els va tocar viure va ser més dura que aquesta, i perquè també ara la situació personal seva és més delicada que la nostra.
Per tant, des d’aquí baix, el que ho pensi una mica, només pot sinó mirar-los amb tendresa i admiració, i aprendre d’ells a saber valorar el que tenim.