Jakarta és la onzena ciutat més poblada del món amb 8,5 milions de persones. Igual que la resta de ciutats de l’ illa de Java que he vist, el 70-80% dels vehicles que es mouen són “bikes” (motocicletes). Tot i aixi hi ha un trànsit molt saturat tres hores durant el mati i tres a la tarda. El centre de la ciutat està partit per un carrer ample (estil la Diagonal, o la Castellana) amb tot d’edificis de 20 o més plantes, on hi ha ubicats els bancs i la seu de les principals empreses i sucursals de tot tipus del país i estrangeres. No es pot entrar en cap d’aquests edificis sense que et revisin primer el cotxe (taxi) per dins, el maleter i a sota amb miralls. Per entrar a l’immoble s’ha de pasar també per l’arc de detecció de metalls i revisen totes les bosses i equipatges.
Aquí la majoria de persones són musulmanes, i moltes dones porten el mocador al cap. De fet Indonèsia és el país del món amb més musulmans. Això m’ha fet pensar que precisament són els països musulmans els més castigats pels terroristes extremistes (alQaeda, …). Igual com la majoria d’atemptats d’ETA, que són a Euskadi. Quan he arrivat a l’hotel precisament, he vist q a les noticies deien que avui mateix hi ha hagut un atemptat amb 90 persones mortes a l’Afganistan i un altre amb unes 10 persones de UN a Kabul
Parlant de l’hotel, aquí també ho revisen tot abans d’entrar. És un dels hotels grans i luxosos de la ciutat. Amb 17 plantes i moltes habitacions. L’habitació, després de regatejar una bona estona, em costa 65 US dolars (44 euros). Però des que he arrivat no he parat de pagar extres.
Primer, tenia molta gana per sopar i distret, pensant en altres coses, he anat al restaurant de la tercera planta, que ha resultat ser un xinès. Com si no hagués estat prou dies menjant coses xineses!.
He demanat una sopa i de segon peix. No hi posava el preu, però aquí les coses solen ser barates… ho sigui que m’he menjat la sopeta super-picant i el peixet blanc sencer. La sorpresa és q demano el compte i em porten dos super mouse de coco (free of charge = gratis) . I, que fort! tot seguit la nota… 460.000 ruppies = 32 euros!!! Una fortuna aquí, on habitualment menjo entre 1 eu i 5 eu depenent de l’establiment.
Quina clatellada! 460.000 ruppies, el sou de deu dies de treball d’un indonesi.
Després de sopar he volgut conectar-me a internet, i m’han cobrat uns 10 eu.
Així es fan els calés! Quina barra.
Aquí la majoria de persones són musulmanes, i moltes dones porten el mocador al cap. De fet Indonèsia és el país del món amb més musulmans. Això m’ha fet pensar que precisament són els països musulmans els més castigats pels terroristes extremistes (alQaeda, …). Igual com la majoria d’atemptats d’ETA, que són a Euskadi. Quan he arrivat a l’hotel precisament, he vist q a les noticies deien que avui mateix hi ha hagut un atemptat amb 90 persones mortes a l’Afganistan i un altre amb unes 10 persones de UN a Kabul
Parlant de l’hotel, aquí també ho revisen tot abans d’entrar. És un dels hotels grans i luxosos de la ciutat. Amb 17 plantes i moltes habitacions. L’habitació, després de regatejar una bona estona, em costa 65 US dolars (44 euros). Però des que he arrivat no he parat de pagar extres.
Primer, tenia molta gana per sopar i distret, pensant en altres coses, he anat al restaurant de la tercera planta, que ha resultat ser un xinès. Com si no hagués estat prou dies menjant coses xineses!.
He demanat una sopa i de segon peix. No hi posava el preu, però aquí les coses solen ser barates… ho sigui que m’he menjat la sopeta super-picant i el peixet blanc sencer. La sorpresa és q demano el compte i em porten dos super mouse de coco (free of charge = gratis) . I, que fort! tot seguit la nota… 460.000 ruppies = 32 euros!!! Una fortuna aquí, on habitualment menjo entre 1 eu i 5 eu depenent de l’establiment.
Quina clatellada! 460.000 ruppies, el sou de deu dies de treball d’un indonesi.
Després de sopar he volgut conectar-me a internet, i m’han cobrat uns 10 eu.
Així es fan els calés! Quina barra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada