Josep Riera

CARTA D'AGRAÏMENT ALS VOTANTS

2011-05-28T02:12:00.013+02:00

Molta participació i récord històric de vots per AIPN

Verdunins i verdunines us volem agrair el suport que ens heu donat en aquestes eleccions. L’alta participació (un 65 %) i l’elevat nombre de vots que hem tingut (ens heu concedit més vots que mai, 438) ens dóna confiança i ens esperona per complir amb els compromisos adquirits en la campanya electoral. També ens fa forts davant les institucions supramunicipals i generals (Estat espanyol, Generalitat, Diputació i Consell Comarcal) i ens legitimen per buscar i aconseguir els màxims recursos possibles per Verdú i els seus vilatans.

Amb una sola candidatura per triar, guanyadora segura, sabíem que era difícil motivar als verdunins per anar a votar.

Per tant volem donar les gràcies a tots els que hi heu participat. Especialment agrair als que ens heu votat. I fer un esment molt particular als que heu dipositat la confiança en nosaltres per primera vegada. Per això volem que us en sentiu orgullosos i ens posem a treballar amb moltes ganes i il·lusió.

Esperem que entre tots, vilatans, associacions, entitats i Ajuntament puguem seguir millorant la convivència i fent el poble encara més obert i dinàmic.

El nostre desig i objectiu és fer una miqueta més feliços als que vivim en aquesta vila.

Finalment convidar-vos a que ens acompanyeu en la presa de possessió dels regidors i elecció d’alcalde, que es farà el dissabte dia 11 de Juny, a les 12 del migdia, a la sala de plens de l’Ajuntament.

Moltes gràcies i Visca Verdú

Candidatura d’Aipn
Verdú a 25 de Maig de 2011

Speech electoral. J.Riera d'AIPN - maig 2011

2011-05-28T00:34:00.003+02:00

DISCURSOS MEMORABLES

2011-05-25T02:56:00.023+02:00

- Mouseland.

La fàbula política difosa per Tommy Douglas (1904 - 1986), prominent activista polític, elegit el 2004 com "El canadenc més gran de tots els temps". Reconegut com el pare del canvi del sistema de salut canadenc al model d'Assistència sanitària universal.

http://www.youtube.com/watch?v=UtTW72F8xo0

- Discurs antisistema de Julio Anguita

Sense ser comunista, ni antisistema, es pot compartir algunes de les coses que explica en aquest brillant discurs d'excel·lent oratòria fet fa 12 anys. Dura 27 minuts, però mereix la pena escoltar-lo. Julio Anguita es va retirar de la política per tornar a fer de mestre, renunciant al sou i cotització de diputat, per tornar a cobrar com un funcionari.

http://www.youtube.com/watch?v=E67GjCRwpjA

- Discurs d'Steve Jobs, creador d'Apple.

Explica històries de la seva vida amb conclusions que ens poden servir a tots. Un dels milionaris innovador i inventor més ric del món, que toca de peus a terra com nosaltres.

http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY

PRESENTACIO DEL PROGRAMA ELECTORAL. Verdú 2011

2011-05-18T00:33:00.001+02:00

Verdunines i verdunins
Ens presentem a aquestes eleccions amb gent nova i forces renovades. Volem fer Més per Verdú aquests propers quatre anys,
Més per l’economia dels negocis locals, de pagesos i vinicultors, més pel turisme i negocis associats : cases rurals, ceramistes, bars, comerços de Verdú i institucions culturals (museu , galeria o fundació).
Com ho farem? D’aquí dos anys, comptarem amb el Castell TOTALMENT ACABAT com a eina per promocionar el vi i la vinya, l’oli, la cerámica, i de retruc tots aquests visitants donaran vida als comerços i demés establiments de la vila, revitalitzant també el turisme.
Farem Més per les persones i famílies dels verdunins en aquests moments difícils. Mirant d’ajudar als més grans perquè no es trobin sols davant les dificultats físiques, morals i econòmiques. Ajudant a trobar una sortida a les famílies en que les persones adultes s’han quedat sense feina.
Com ho farem? A través de les assistents socials gestionant les ajudes de les administracions. I també intentant contractar directament les obres públiques des de l’Ajuntament i mirant d’encarregar feina a les empreses i persones del poble.
I farem Més per rebaixar el deute de l’Ajuntament. Aquests últims 7 anys hem rebaixat molt deute. Seguirem amb al mateixa línea de no pujar impostos, i controlar les despeses.
Com ho farem? Doncs com fins ara: fent les obres quan hi ha les subvencions externes concedides. Mai generar una despesa que no tingui previst el corresponent ingrés o subvenció. I amb els diners sobrants del pressupost anual, seguirem pagant el deute històric que ens vam trobar l’any 2003.
Per tot això i molt més que hi ha desglossat a continuació, podeu comptar amb el nostre esforç, la nostra il•lusió i el nostre treball.

Josep Riera i Canyelles
Cap de llista Aipn-Pm
Eleccions locals 2011

Pròleg al llibre "Verdú, abans i després de la proclamació de la república. 1904-1936" Obra de Ramon Boleda

2011-03-30T00:49:00.005+02:00

L’historiador verduní, Ramon Boleda i Cases ens transporta en aquest llibre al Verdú de principis de Segle XX, explicant uns relats, documentant uns fets d’una época rica culturalment, en associacions i activitats socials i molt convulsa políticament, .
Per propia experiència sabem que als pobles la política acaba personalitzant-se, i que els fets van acompanyats dels noms de les persones que hi participen. I més encara, acabem enquadrant les persones i les famílies en un partit o tendencia política o religiosa.
Al tractar-se aquest cop de fets històrics relativament recents , trobem en aquest llibre els noms dels pares o padrins de molts verdunins i verdunines.
El Ramon ha estat valent publicant aquestes dades i documents de gent coneguda per nosaltres, que formaven part d’una o altra junta, d’un o altre partit polític.
Esperem que aquesta facilitat que tenim les persones dels pobles d’enquadrar els altres, quedi matizada pel pas dels anys. I que al llegir-ho sapiguem entendre que la societat de principis de segle XX no podia ser de cap manera igual que la d’avui. Només cal que mirem el que està passant aquest any 2011 a Tuníssia, Líbia, Egipte, Jordània, Síria, o països de la península arábiga. Tots están menys desenvolupats que Catalunya, hi ha unes circumstàncies socials diferents a les nostres, amb pobresa, una corrupció generalitzada, un d’abús de poder, que han provocat revoltes populars. Aquestes circumstàncies a casa nostra avui són impensables. Però podrien tenir semblança a moments de la historia de Catalunya o d’Europa dels segles XVII al S XIX.
Siguem curosos doncs, per no enquadrar excessivamet els nostres avantpassats o els dels nostres veïns verdunins, perqué no podem comparar les seves circumstàncies religioses, socials i culturals amb les nostres. I entrant al detall de les persones, tampoc podem conéixer totes les amistats, o lligams familiars que els apropaven a estar en una o altra junta.
El Ramon ha estat valent de publicar aquest llibre, però també generós, com sempre. El Ramon ha fet la investigació documental i el recull testimonial d’una part de la nostra història, i al cap d’anys de treball l’ha escrit. Després ens ha cedit gratuïtament el fruit del seu treball a l’Ajuntament de Verdú perquè el publiquessim.
Des de l’Oficina de Turisme s’ha maquetat i digitalitzat els escrits, les fotografíes i documents, i s’ha portat a l’impremta. A partir d’aquí totes les despeses, ingresos o subvencions (com la de l’IEI) van a càrrec o benefici de l’ajuntament.
Per tant he d’agraïr a en Ramon Boleda i Cases, en nom de l’Ajuntament de Verdú, la tasca desinteressada que ha fet perquè coneguem una part més de la història de la nostra vila.

2010-05-14T15:29:00.005+02:00

UNA LLIÇÓ PER APRENDRE

A vegades intento imaginar-me com ha de ser la vida que porten els residents de Verdú al capdamunt del poble.

Des del Molí de Vent hi ha una vista privilegiada de la vila i de part del terme municipal. Quan està tot nevat, sobretot, és bonic de veure el poble des d’aquí dalt. Però també quan fa bon temps, especialment ara a la primavera, que amb el sol pots apreciar les diferents tonalitats del verd dels sembrats, vinyes, ametllers....

Però la vista cap enfora deu ser només una imatge temporal pels residents. El dia transcórrer majoritàriament dins l’edifici, des de l’espai personal de cadascú a la seva habitació, fins els llocs col•lectius, del menjador, les sales d’estar i de joc, o el gimnàs. Els companys i companyes de la residència, són tots nouvinguts també, i malgrat les limitacions de salut, de mobilitat i de l’edat no són excusa perquè no es procuri un ambient alegre i positiu, propiciat per les treballadores i assistents, i també per les visites dels familiars i del voluntariat.

Mentre un manté la consciència, penso que s’ha d’anar adaptant a cada nova situació de la vida. Una actitud positiva davant de les mancances de tota mena, com de salut o familiars fan viure a un mateix en pau i més tranquil•litat. Actitud que la major part dels residents tenen, i que potser nosaltres, els que encara no tenim l’edat d’anar a la residència, encara hem d’aprendre, especialment ara en aquesta època que ens hem d’estrènyer el cinturó i ens costa. Segur que els padrins i padrines de la residència ens podrien donar lliçons, perquè l’època que a ells els va tocar viure va ser més dura que aquesta, i perquè també ara la situació personal seva és més delicada que la nostra.
Per tant, des d’aquí baix, el que ho pensi una mica, només pot sinó mirar-los amb tendresa i admiració, i aprendre d’ells a saber valorar el que tenim.

JAKARTA, 28 d'octubre

2009-12-10T18:54:00.001+01:00

Jakarta és la onzena ciutat més poblada del món amb 8,5 milions de persones. Igual que la resta de ciutats de l’ illa de Java que he vist, el 70-80% dels vehicles que es mouen són “bikes” (motocicletes). Tot i aixi hi ha un trànsit molt saturat tres hores durant el mati i tres a la tarda. El centre de la ciutat està partit per un carrer ample (estil la Diagonal, o la Castellana) amb tot d’edificis de 20 o més plantes, on hi ha ubicats els bancs i la seu de les principals empreses i sucursals de tot tipus del país i estrangeres. No es pot entrar en cap d’aquests edificis sense que et revisin primer el cotxe (taxi) per dins, el maleter i a sota amb miralls. Per entrar a l’immoble s’ha de pasar també per l’arc de detecció de metalls i revisen totes les bosses i equipatges.
Aquí la majoria de persones són musulmanes, i moltes dones porten el mocador al cap. De fet Indonèsia és el país del món amb més musulmans. Això m’ha fet pensar que precisament són els països musulmans els més castigats pels terroristes extremistes (alQaeda, …). Igual com la majoria d’atemptats d’ETA, que són a Euskadi. Quan he arrivat a l’hotel precisament, he vist q a les noticies deien que avui mateix hi ha hagut un atemptat amb 90 persones mortes a l’Afganistan i un altre amb unes 10 persones de UN a Kabul
Parlant de l’hotel, aquí també ho revisen tot abans d’entrar. És un dels hotels grans i luxosos de la ciutat. Amb 17 plantes i moltes habitacions. L’habitació, després de regatejar una bona estona, em costa 65 US dolars (44 euros). Però des que he arrivat no he parat de pagar extres.
Primer, tenia molta gana per sopar i distret, pensant en altres coses, he anat al restaurant de la tercera planta, que ha resultat ser un xinès. Com si no hagués estat prou dies menjant coses xineses!.
He demanat una sopa i de segon peix. No hi posava el preu, però aquí les coses solen ser barates… ho sigui que m’he menjat la sopeta super-picant i el peixet blanc sencer. La sorpresa és q demano el compte i em porten dos super mouse de coco (free of charge = gratis) . I, que fort! tot seguit la nota… 460.000 ruppies = 32 euros!!! Una fortuna aquí, on habitualment menjo entre 1 eu i 5 eu depenent de l’establiment.
Quina clatellada! 460.000 ruppies, el sou de deu dies de treball d’un indonesi.
Després de sopar he volgut conectar-me a internet, i m’han cobrat uns 10 eu.
Així es fan els calés! Quina barra.

OCELLS PERDUTS, de Rabindranath t. Tagore

2009-01-07T13:24:00.004+01:00

Unes frases que m'agraden del llibre:

Mai veus el que ets. El que veus és la teva ombra.

Si plores perquè el sol s'ha amagat, les llàgrimes no et deixaran veure els estels.

Un cop vaig somniar que ens coneixíem, i em vaig despertar per veure si ens volíem.

Una ment aguda però incomprensiva, ho penetra tot, però no mou res.

Interpretem malament el món, i després diem que ens enganya.

La mort és un final per esgotament, però el final perfecte està en l'infinit.

El poder considera ingratitut les convulsions de les seves víctimes.

Els homes són cruels, però l'home és bo.

A RAÓ DEL SOPAR DE CAP D'ANY AL LOCAL

2008-12-29T20:23:00.007+01:00

Val a dir que aquesta reflexió la faig i l’escric el 29 de desembre, i que òbviament, encara no s’ha celebrat el d’enguany.

El precepte que segueix l’Ajuntament de Verdú a l’hora d’iniciar accions és:

DEIXAR FER A QUI FA,
AJUDAR A QUI VOL FER,
FER ALLO QUE NO ES FA.

En molts casos Ajudar a qui vol fer, inclou també persuadir i animar a algú que faci.

Les activitats festives més exitoses i més participatives són les que organitzen les associacions o grups de persones: Festa del Vi (amb tres o quatre associacions que hi participen), Festa del Silló, 1 de Maig, Festival de Nadal, Sopar literari de Sant Jordi, Cavalcada de Reis i un llarg etcètera

Des de la Regidoria de Festes (Montse Pont) i la de Cultura (Eduard Boleda) també es col·labora en moltes d’aquestes festes i se’n organitzen altres (Fer allò que no es fa...) com: Les Festes Majors, Carnaval, Mostra de vi i Gastronòmica (dins la Festa del Vi), Onze de Setembre, Sant Joan, cinema a la fresca, etc. La veritat és que a Verdú se'n fan un munt de festes, sopars i actes culturals!!! La Montse, l'Eduard i tota la colla que els ajuda tenen feina!

El que volia dir, és que l’èxit està doblement assegurat quan una d’aquestes manifestacions les organitza una associació. Llavors no sol fallar mai. perquè a més de l'associació, si ho demana, la Regidoria ajuda amb mans i infraestructura. Però tal com he dit... des de l’Ajuntament s’ha d’intentar FER ALLO QUE NO ES FA també.

I el sopar de Cap d’any queda en una posició intermèdia. Per un cantó hi ha persones que ens demanen que l’organitzem, i per altre cantó se n’organitzen més a Verdú: L’associació de Jubilats 3a Joventut (pels socis que admeten), el Bar la Muralla, i moltes altres colles que s’agrupen en una o altra casa.

Això passa per Cap d’Any, perquè és una festa universal, i és una celebració on prima més ajuntar-se en colles, que fer una trobada general de poble. També és una festa que “tothom ha de celebrar”: el “On vas per Cap d’Any?” crea una pressió social perquè quasi tothom la celebri acompanyat, i que obliga també a “passar-ho bé”, i intentar fer-ho amb les amistats més properes.

Tot plegat, jo tenia un galimaties mental de si s'havia o no d’organitzar més aquesta festa. Per si no n’hi hagués prou, aquest any tenim la crisis pel mig!!! Pagar els preus d’un sopar de càtering fora de casa per Cap d’any, és forçosament més car que cap altre dia. Això farà tirar a més d’un endarrere.

Finalment, després de la reflexió, la meva opinió personal ara és doncs, que l’Ajuntament hauria de ser l'últim any que munta la Festa de Cap d’Any, perquè no és una festa popular (com podria ser Carnestoltes), perquè hi ha molts d'altres que ja l’organitzen, i perquè segur que la “pressió social” que abans esmentava, farà que finalment la gent s’agrupi en colles, o hi hagi algun col·lectiu que demani el local per fer-la amb caràcter obert.

Ep!!!... és només la meva opinió.

NEVADA PER SANT ESTEVE. Verdú a TV3

2008-12-27T00:13:00.010+01:00

Les dues primeres fotos són de Ricard Gilabert, i la segona l'han escollida al telenotíces de Tv3 i ha sortit en pantalla, especificant que era de Verdú.

Ha començat a nevar al migdia. Ho feia amb ganes. I ha durat fins les 7 de la tarda. Les conseqüencies directes han estat uns quants cotxes que han sortit de la calçada a la carretera d'accès a Verdú, i també dins el poble. També un parell de lessionats almenys.
Cap a 2/4 de 6 quatre pagesos de l'Associació de Pagesos i Propietaris han començat les tasques de neteja de la neu pels accessos de la vila, així com dels carrers de Verdú.

Els nens i grans han aprofitat aquest dia de festa per tirar-se neu i per fer els ninots, tal com veiem a la fotografia de dalt.

FESTIVAL DE NADAL, SCALA-HIFI A VERDÚ.

2008-12-26T20:00:00.012+01:00

La vesprada de Nadal es celebra tradicionalment "l'Aguinaldo del soldat", convertit ara en un festival de Scala-hifi.

La primera part va ser protagonitzada pels nens de la vila en diversos números, que van fer caure la baba als familiars.

A la mitja part el Patge Reial Gregori va recollir les cartes que entregarà als Reis Mags d'Orient.

I a la segona part es van fer diferents cançons, des d'una dansa catalana, una cançó de la Trinca, una del Julio Iglesias a càrrec d'Àngel Gutiérrez, etc...

Nou enllaç al camí del Gossalat

2008-12-21T21:26:00.009+01:00

Han començat les obres de l’obertura del nou camí que connecta el gossalat amb el camí de les eres, i que és una primera fase de la nova circumvalació de Verdú.

De moment aquest camí permetrà anar directament des del camí dels gossalats, passant per sota la carretera C-14 cap el recinte de les eres, on hi ha la descàrrega de raïm de Freixenet i Torres, i la descàrrega de cereal dels Germans Farré. També hi ha molts coberts agrícoles.

Amb l’obertura d’aquest camí es preten disminuir el trànsit de vehicles agrícoles i camions de transport per dins la població. L’amplada será de 6 metres.

El nou tram transcorrerà pràcticament dins el marge esquerre del canal. L’obra la duu a terme l’empresa pública Regsega, que va arrivar a un acord amb l’Ajuntament de Verdú a principis del 2008 per obrir el camí i compensar els propietaris afectats amb terra dins el marge dret del canal.

En un futur no molt llunyà preveiem asfaltar aquest camí des de l’enllaç de la C-14 fins al camí de les eres.

La Resiliència, parauleta de moda en aquest temps de crisi

2008-12-17T19:12:00.002+01:00

La Resiliència és la capacitat de les persones o grups per superar les adversitats i a més aprendre d'elles per enfortir-se i millorar. En parla la Contra de la Vanguardia a l'entrevista de dimarts 16 de desembre, i dimecres 10 de desembe en parlava Anna Fores a la contraportada del Periodico, també en una entrevista molt ben formulada i amb contingut.
Encara que ella parla de l’aspecte social i educatiu, també és aplicable en l’àmbit de la micro i petita empresa, en aquest temps de crisi.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=569505&idseccio_PK=1006&h=

LA SALA "GÒTICA" DEL CASTELL DE VERDÚ AMB FINESTRALS NOUS?

2008-11-27T20:38:00.025+01:00

El Castell de Verdú és l'únic de Catalunya que es conserva amb tres sales grans sobreposades una damunt l'altra. Construïdes en diferents èpoques, i remodelades al llarg de la seva història, es conserven perfectament. I ara ja per molts anys, gràcies a la reforma estructural que s'hi ha dut a terme. S'han reforçat els fonaments amb micropilotatges de 8 a 10 metres de profunditat, s'han lligat aquests micropilotatges amb tots els murs de càrrega, s'han enderrocat els forjats (trebols) que amenaçaven ruïna, i s'han reconstruit de nou amb vigues de fusta o voltes, s'han posat infinitat de tirants i tensors d'acer inoxidable als arcs, als diferents forjats, i a les parets. S'ha enderrocat i tornat a construir amb els mateixos materials reciclats, tota la galeria del pati d'armes, que estava apuntalada i en perill de ruïna. I s'ha fet quasi tota la teulada nova.

La sala Abat Copons o sala gòtica del Castell de Verdú és la tercera i més noble de les tres. Al llarg dels segles s´hi han viscut els episodis més estelars de la vida social verdunina. Aquesta sala, ara es veurà notablement restaurada , tindrà l'aspecte semblant al que deuria tenir quan la van construïr als vols del segle XIV. En primer lloc perquè s'han reposat dos arcs diafragmàtics que s'havien tret fa uns dos-cents anys per la tensió o pressió lateral que exercien sobre la paret nord, i que l'haguessin fet caure.

Ara la sala ja torna a lluïr els 8 arcs que tenia inicialment.

I en segon lloc es refaran els quatre finestrals gòtics que donen a la façana nord, i que es calcula que van ser convertits en finestres normals durant el segle XIX.

Aquesta segona actuació, que no estava prevista inicialment, va ser suggerida per l’historiador local Sr.Ramon Boleda, i es fa a instàncies de l'Ajuntament. Ha estat pactada amb l'Institut Català del Sol, i es durà a terme dintre del primer trimestre de 2009, sempre i quan ho autoritzi la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

A part de la recuperació històrica que representa, els nous - antics finestrals gòtics donen molta més lluminositat a la sala, i amplien notablement la vista que últimament es tenia de la vall del Cercavins. També la façana del poble es veurà molt millorada donada la centralitat i protagonisme que hi t el castell.

La primera de les fotografies és tal i com estava fins fa poc la sala exteriorment. La segona de les fotografies és un muntatge digital de com es veura la façana nord de la Sala.

40 anys.... mitja vida? Ara ho celebrarem.

2008-11-26T19:43:00.004+01:00

Estem preparant la celebració de la colla que hem fet 40 anys aquest 2008.
Ja ens tocava eh? Després de pasar tot l’any amb: que ara ho deia un, després un altre… al final ens hem trobat uns pocs i hem decidit fer-ho el dia 14 de desembre.
La llista de persones que hem nascut, o viscut a Verdú durant aquests anys s’apropa a la cinquantena, perquè a més hi hem de comptar els que van néixer l’any 67 i que venien amb nosaltres de “joves”.
Total que hem acordat tornar-nos a reunir el dimecres 3 de desembre, i mirar de concretar quants serem, quin programa farem, i a la vegada recollir fotos per fer un document digital.
Recordar és com tornar a viure. Que seria d’aquesta vida si no tinguéssim gens de memoria? Buf… jo l’estona que vam estar ahir xerrant vaig reviure imatges mentals realment oblidades. Ens ho vam pasar teta: ningú s’aixecava de la cadira.
Bé, i això va ser només un petit tast. Segur que el diumenge 14 tindrem l’oportunitat de regenerar-nos.
Després de “suportar” el pes de saber-te “quarenton” durant tot l’any, ara farem una teràpia de grup que ens rejuvenirà.

Ha nascut Nu XVI als 10 mesos!!!

2007-07-29T22:41:00.000+02:00

Després de 10 mesos d'elaboració ha nascut un nou vi. Vi efímer, perquè 320 ampolles entre els quatre partners no donen per molt. Vi de criança. Uns mesos en bota i uns altres a l'ampolla. Criat al celler de cal Roca. El nivell del vi ha sortit molt per damunt del que esperàvem, però la matèria primera ja era de qualitat: 300 quilos de raïm d'ulldellebre de les Avalls de 17 graus de la finca de l'Angelina, i 100 quilos de syrah de les Curcues de la finca de cal Jambonet, veremat a finals de setembre del 2006. L'elaboració artesanal, però guiada "a distància" per alguns renombrats enòlegs i elaboradors de Verdú.

Entrem doncs a formar part dels diferents afeccionats que fan el seu propi vi a Verdú.

Trobar un nom adequat al caldo que teníem ens ha costat alguna ampolla, però després de Sisquera, Trempat, Brau, Porc, Xurumbel, i molts altres ens hem quedat amb:

Nu XVI, o

NU 16, o

NUSETZE, o

NUXVI .....

Un nom que dóna per molt. i que fa honor als aproximadament 16 graus del líquid, i a la seva pura i manual elaboració.

Quin és el “colmo” d’un mecànic?

2007-07-29T13:10:00.000+02:00

EL JORDI I LA MONTSERRAT ES VAN CASAR

Dissabte 28 de juliol a l’elegant església de Ciutadilla, el Jordi Fabregat de Verdú i la Montserrat Riera de Ciutadilla van contraure matrimoni.

Cada boda és única també en l’ambient que es crea. Després d’una complerta cerimònia amb música inclosa, i de les fotografies de rigor, vàrem anar a celebrar-ho amb un banquet al Big-Ben.

Quin és el “colmo” d’un mecànic?
Que el dia de la boda del fill s’espatlli el cotxe dels nuvis!!!

L’aperitiu va ser complert i els nuvis no van arribar fins l’hora del menjar degut a que l’antic Rolls Royce es va espatllar, i van acabar pujant al cotxe dels fotògrafs.

I parlant de mecànics i cotxes, la resta de boda va anar sobre rodes. Les imatges parlen per sí mateixes!

VERDÚ MILLORA L’ACCÉS DES DEL CAMÍ DEL GOSSALAT

2007-07-26T01:45:00.000+02:00

Carreteres està construint un calaix de 8 metres d’amplada per sota la C-14 que permetrà connectar amb un camí Principal de la concentració parcel·lària i reduir el trànsit agrícola pel centre de la població.

L’antic camí de Preixana i Rocafort, ara anomenat camí del Gossalat serà un dels camins Principals de la Concentració Parcel·lària de Verdú.
Preveient aquest fet l’ajuntament de Verdú va demanar l’any 2005 a la Generalitat de Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres Publiques) que construís un pas soterrat al seu pas per la C-14 amb accessos asfaltats de sortida a la mateixa.
En les diferents versions del projecte que s’havien fet des del 2001 fins a l’abril del 2005 només es podia travessar el camí incorporant-se 200 metres a la carretera.

Ara, amb el nou reformat, a més de travessar per sota la carretera, s’habiliten tres accessos o potes per entrar o sortir a la C-14. Aquest camí dóna accés a la part sud de la vila de Verdú, on hi ha molts magatzems agrícoles, i també la descàrrega de raïm de les empreses Segura Viudes SA i Miguel Torres SA, així com els magatzems de cereals de Germans Farré. Aquest accés també donarà sortida i entrada a la futura circumval·lació sud pel trànsit agrícola de Verdú.
Es preveu que amb aquesta millora es reduirà la circulació de camions i carretes de gran tonatge pel centre de la població, especialment durant l’època de la verema. Cal recordar que a Verdú hi ha quatre bodegues que hi pien el raïm i dues empreses del Penedès que hi tenen el centre de descàrrega de la zona. Això fa que en durant la verema hi hagi un nombrós trànsit de maquinària agrícola també de les poblacions veïnes.

La Festa del Silló- Fira de Ceràmica de Verdú declarada FIRA D'ARTESANIA per la Generalitat

2007-07-20T18:50:00.000+02:00

Aquest any Artesania de Catalunya (depenent de la Generalitat de Catalunya) ha publicat un futlletó amb les disset (17) FIRES D'ARTESANIA que hi ha arreu del territori. S'entenen com a tals, fires monogràfiques d'artesania (de ceràmica, o de paper o de fusta....)
Entre aquestes hi ha la Fira de Ceràmica de Verdú que es celebrà el passat mes de Juny.
Cal destacar que la nostra és la única Fira d'Artesania de les comarques de Lleida.
Va ser l'Associació de Ceramistes el Vilar de Verdú qui va voler donar una encaració única i exclusivament de ceràmica a aquesta fira que es celebra anualment a primers de juny. Va ser una decisió molt encertada com s'ha demostrat al llarg d'aquests últims anys, i que va en la línia que la Generalitat enten com artesanes, i que vol impulsar. De manera que ha permès finançar adequadament la fira- festa també a través de les subvencions que es reben d'Artesania de Catalunya, al complir els requisits que es demanen.
Aquesta fira doncs, comparteix protagonisme i publicitat al costat d'altres com la Fira del Càntir d'Argentona, (que es celebra entre el 4 i 6 d'agost, amb la presència també del taller verduní de Maria Font) o de la Fira de Ceramica del Portal de l'Àngel.